Voldria que la llum no s'apagués,
que continués viva i no perdre't.
Fer com si no hagués passat res,
i tornar a riure junts com sempre.
Voldria ajudes com abans,
estaves sempre al costat.
Em feies sentir el descans
que et tindria fins a l'eternitat.
Voldria estones sense fi.
Mirar-te i sentir que em mires,
i dir-te que em tens aquí,
i que mai del meu costat t'allunyaries.
Ara ja no tinc el que volia,
s'ha perdut en l'obscuritat.
Confesso que m'agradaria
poder haver-te retrobat.
Però no puc aconsseguir el que volia.
El mal i l'orgull m'envaeix.
La foscor pren l'iniciativa,
i el silenci la segueix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada