ELS MEUS PROPIS HAIKUS

Se'n va la lluna, els ocells canten, raigs de llum.
Ocells, blau cel Blau fosc, peixos; s'ajunten.
Infern de foc, inmens soroll, crits de por.

POEMA

L'allunyament

Voldria que la llum no s'apagués,
que continués viva i no perdre't.
Fer com si no hagués passat res,
i tornar a riure junts com sempre.


Voldria ajudes com abans,
estaves sempre al costat.
Em feies sentir el descans
que et tindria fins a l'eternitat.


Voldria estones sense fi.
Mirar-te i sentir que em mires,
i dir-te que em tens aquí,
i que mai del meu costat t'allunyaries.


Ara ja no tinc el que volia,
s'ha perdut en l'obscuritat.
Confesso que m'agradaria
poder haver-te retrobat.


Però no puc aconsseguir el que volia.
El mal i l'orgull m'envaeix.
La foscor pren l'iniciativa,
i el silenci la segueix.

EL MEU ALBUM DE HAIKUS

Camí de sol. Per les rutes amigues, unes formigues.
Mai que hi pensi si me'n fa, de por, el silenci.
Hores de cendra... Les hores dels amics no es fan pas velles.
Busco camins, en l'atzar i en els somnis de tu tam bé.
Al aire, nu amb llum de lluna i una mica de tu.
El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.
Tot aquest vel costi amb els records, és el meu cel.
Xiprers gegants alcen sortidors verds Dins llums d'hivern.
Planta de fangs, quan arribi l'abril, mar de maragdes.
Rera les llums de l'ameller en cascada, la tarda cau.
Estimo el negre, aquest amb què ara et dic: ''amo la nit''
La immensa dona que retorna les vides amara els camps.
Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall
Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.
S'ha fos la llum i la nit m'ha posat barba estrellada.
LLac fos la nit, com cascada sens cant caigué la llum.